Triant opcions per la comunitat educativa

1. Google i els seus serveis

Com a empresa que cotitza en borsa i com a quarta o cinquena mundial en capitalització segueix unes lògiques que responen estrictament a l'expansió del capital. De fet durant el 2020 ha acordat aliances amb bancs per oferir comptes corrents i fer així la seva entrada en el sector financer, fins ara la presència en el sector era via servei associat amb Google Pay.

Si bé té un discurs que pot semblar obert, atrevit i modern, quan intervé amb la primavera àrab o amb els seus doodles simpàtics, són l'empresa que modela el món tal com el coneixem, i se li veu la seva faceta quan acompanya o si més no és beneficiari de facto de les polítiques patriòtiques de Trump com en el cas de Huawei, o en la lluita contra la taxa Google a la UE.

Així és com opera i com es reprodueix i "debora" el capital. Si la indústria del petroli va ser el propulsor de les guerres dels 70 80 i 90, no cal dubtar que el que comença com una guerra comercial "tecnològica" pot donar pas a una guerra real amb el cost en vides que significa. Hi ha molta dependència de creixement de beneficis.

Al marge de la geopolítica, com a gran empresa té els peus posats directa o indirectament en molts àmbits i les perspectives són que en tingui més i més quan més gran sigui, i quan més exigències de beneficis hi hagin. Així té un dinamisme important pel que fa a testeig de mercats, pel que fa a entrada i sortida de serveis. El capital necessita més capital i si cal sacrificar algun servei encara que tingui un valor d'ús important es sacrificarà, sense contemplacions. De fet Google té un llarg historial sobre abandonaments de projectes. Per citar-ne alguns:

Google reader, Google Plus, Google Wave, Hangouts, Google play music i així fins a 160-170 productes que han fet obsolets, els quals tenen una vida mitjana de 4 anys ( https://gcemetery.co ).

Publicitat i serveis associats

Per clarificar Alphabet és la matriu de Google, i el que aporta més valor a Alphabet és google com a tal, com a empresa publicitària. Si mirem les xifres veiem que el tercer trimestre del 2020 dels 46000$ milions de dolars de beneficis 37000$ milions eren de publicitat. La resta eren altres productes. Això és la tònica habitual al llarg de la seva història.

Llavors se'n desprèn que la major especialització de Google o (Alphabet) és perfilar els usuaris per fer-los destinataris de publicitat recollint el màxim de dades. Amb la cerca en guanyen moltes, però també ho fan amb l'escanejat dels emails, amb els clics del ratolí, amb les hores que et connectes, i es poden expandir els perfilats gràcies a la resta de serveis que ofereix Alphabet. Hi ha una tendència inevitable a fer passar tots els serveis a la recopilació de dades per nodrir el Big Data que requereix la publicitat.

Al marge de Google podem veure riscos pel que fa a Amazon i la seva política feudal, Facebook i les seves xarxes endogàmiques, o Apple i la seva política d'obsolescència. Són dinàmiques que sorgeixen pel fet de dependre d'un capital que requereix extreure valor per reproduir-se contínuament.

2. Creant valor en les comunitats

Davant d'aquestes dinàmiques veiem urgent passar de la crítica a alimentar el que fins ara són espurnes de dinàmiques èticament més responsables, que sorgeixen i se situen directament en les necessitats de comunitats concretes. I que com a conseqüència natural tenen en compte els factors esmentats anteriorment. (l'experiència de l'usuari, l'escalabilitat, el cost, la seguretat, el compliment de reglaments, el suport, les garanties)

Per tal d'establir els criteris ètics pel desenvolupament de programari i de serveis, hi ha un marc que és el del FLOSS(Programari lliure i de codi obert [Free Libre Open Source Software]).

Que a grans trets estableix 4 llibertats:

- Llibertat per utilitzar el programa, amb qualsevol propòsit.

- Llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo adaptant-lo a les necessitats concretes.

- Llibertat de distribuir còpies.

- I la llibertat de millorar el programa i de fer públiques les millores.

Amb aquest marc i amb canals de distribució generals com internet podem imaginar dos escenaris que es complementen:

Un escenari que afavoreix economies basades en la relació d'igual a igual sense dependències de capital, que operen sobre un coneixement que no és de propietat pública ni privada(sovint conegut com procomú), i que es veuen empeses a regir-se per modes de governança diferents a la jerarquia o la democràcia.

La clau és que s'acumula un comunal de coneixement i dissipa les rendes per sense precisar un control centralitzat, una jerarquia o organitzacions de gran escala. Es maximitza l'abast i es minimitzen les escales.