Resistència elèctrica
La resistència elèctrica o resistor és un component electrònic que ofereix resistència coneguda, predeterminada i estable al pas del corrent elèctric, és a dir, una resistència elèctrica que roman constant malgrat el voltatge aplicat o el flux de corrent que recorre aquest dispositiu.
Es caracteritzen pel valor de la seva resistència elèctrica, expressada en Ohm (Ω), i per la potència màxima (energia per unitat de temps) que poden dissipar sense destruir-se, expressada en watts (W). En els circuits electrònics, hi ha una gran varietat de formes i valors de resistència (des de fraccions d'ohm fins a diversos centenars de megaohms) i de potència (des d'uns pocs mil·liwatts fins a centenars de watts). Les resistències que s'usen com a part dels circuits elèctrics i electrònics, fonamentalment s'utilitzen amb tres finalitats:
- Per generar voltatges de referència o reduir el rang de variació d'un voltatge, com en el cas dels divisors de tensió
- Per limitar el corrent que circula per una malla, com en el cas dels circuits amb díodes LED on hem de limitar el corrent al valor indicat pel fabricant.
- Com a element protector altres components més cars.
Donada la seva mida, els fabricants indiquen el valor nominal de les resistències amb un codi de colors.
El mètode d'identificació per colors segueix un codi de colors pintats al voltant de la resistència. Hi ha un sistema de codis per 4, de 5 i de 6 bandes:
