2. Creant valor en les comunitats

Davant d'aquestes dinàmiques veiem urgent passar de la crítica a alimentar el que fins ara són espurnes de dinàmiques èticament més responsables, que sorgeixen i se situen directament en les necessitats de comunitats concretes. I que com a conseqüència natural tenen en compte els factors esmentats anteriorment. (l'experiència de l'usuari, l'escalabilitat, el cost, la seguretat, el compliment de reglaments, el suport, les garanties)

Per tal d'establir els criteris ètics pel desenvolupament de programari i de serveis, hi ha un marc que és el del FLOSS(Programari lliure i de codi obert [Free Libre Open Source Software]).

Que a grans trets estableix 4 llibertats:

- Llibertat per utilitzar el programa, amb qualsevol propòsit.

- Llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo adaptant-lo a les necessitats concretes.

- Llibertat de distribuir còpies.

- I la llibertat de millorar el programa i de fer públiques les millores.

4 llibertats


Amb aquest marc i amb canals de distribució generals com internet podem imaginar dos escenaris que es complementen:

Un escenari que afavoreix economies basades en la relació d'igual a igual sense dependències de capital, que operen sobre un coneixement que no és de propietat pública ni privada(sovint conegut com procomú), i que es veuen empeses a regir-se per modes de governança diferents a la jerarquia o la democràcia.

La clau és que s'acumula un comunal de coneixement i dissipa les rendes per sense precisar un control centralitzat, una jerarquia o organitzacions de gran escala. Es maximitza l'abast i es minimitzen les escales.

P2p mode produir


L'altre escenari és el que fa temps que s'anomena, sovint superficialment. Que és el d'acompanyar els infants des de petits en el coneixement amb tecnologia digital, des d’una actitud responsable. Tenint en compte que adoptant tecnologies més plurals i obertes on la participació i la col·laboració són factors elementals, podríem treballar certs valors. Valors com:
  • la col·laboració i la cooperació
  • El compartir coneixements per resoldre necessitats.
  • La producció amb valor d'ús social.
  • La resolució conjunta d'incidències
  • o el reforç i la responsabilitat de la propietat col·lectiva.
Mirant els problemes des d'aquesta perspectiva i sobretot des de la pràctica, de segur que afavorim que les i els alumnes i la comunitat educativa pugui entendre,i veure la importància d'actuar plegats a l'hora de contribuir a resoldre les necessitats genèriques que tenim com a humanitat.


Casos concrets

PEr sortir una mica dle marc teòric, Podem veure casos concrets pel que fa als entorns virtuals d'aprenentatge, si bé entre "google classroom" o "moodle" podríem pensar que són diferents opcions i pel que fa a la crítica ens cenyíssim a factors únicament funcionals podríem determinar: que un es veu antiquat o que l'altre és massa simple... però podem anar més enllà i analitzar quins termes d'ús hi ha pel que fa a llicències, i fer un repàs dels seus principis.

Pel que fa a eines propietàries

És molt il·lustratiu el que va intentar uns dels que tenen bona part de la quota de mercat :blackboard,  Blackboard patenta un sistema i unes metodologies per l'educació amb base a internet: https://patents.google.com/patent/US6988138B1/en . Que otorgava un monopoli a la majoria de programari que diferenciessin els rols d'alumne i mestre fins el 2022. Per sort va ser invalidada

Pel que fa a Google són menys ambiciosos i costa una mica  trobar-los com a tal entre les frases de marketing, però en sessions formatives parlen de:
Empoderament: Ressaltar la web com a eina de descoberta del món.
Elecció: Poder triar dispositius segons necessitats.
Treball en equip.
Escalabilitat.
Facilitat d'ús.
Assolir somnis.


Un altre paradigma és  
Per altra banda moodle i openedx, dos plataformes que són lliures estan associades a l'Associació mundial OpenEdTech i segueixen aquesta filosofia:

- L'educació és un dret humà bàsic i les tecnologies obertes han de millorar l'accés universalment.
- Suport fort a estandards oberts i interoperabilitat.
- El control de les tecnologies educatives han de ser compartits col·lectivament.
- Empoderament de docents i aprenents per millorar el nostre món.
- Seguir i adoptar pràctiques de codi obert.
- Construir sobre el que existeix unint esforços, incloent estandars i eines.
- l' Obertura en les tecnologies educatives han d'incloure models de sostenibilitat.
- Treballar al costat de comunitats diverses per definir objectius i fulls de ruta.